LEMA: «Un lloc en la Tribusfera»
Falla infantil sostenible, processual, art-terapèutica i xamànica amb 6 figures, llavors i animalets. Associació cultural: Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon, exercici 2020. Inclosa en la Federació de Falles I+E.
Vivim al segle de les (noves) tecnologies. Els adults estem capficats al mòbil, el treball a sou de les multinacionals, i la meritocràcia. Els xiquets i les xiquetes van a l’escola per a obtenir coneixement reglat i es capfiquen al mòbil per imitació, quan volen distraure’s. Hi ha però una xiqueta que està fent vaga a l’escola tots els divendres i que utilitza les noves tecnologies per a convocar la primera vaga mundial pel canvi climàtic al planeta Terra. Li diuen Greta, Greta Thunberg.
«Per ahí hi ha una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep? El tio Pep…» És el cant amb què els xiquets i xiquetes demanaven trastos per a cremar abans del dia dènou de març, al segle XIX, abans que les falles foren adultes, classistes, estètiques, competitives i força contaminats, abans que el suro matara l’última fàbrica de cartó fa un parell d’anys. Els adults d’aquesta generació hem perdut el coneixement ancestral dels nostres avis i àvies, en tenim de títols acadèmics per avorrir, però ja no sabem viure sense plàstic, sense cotxe, ni tan sols fer foc amb pedres o plantar una llavor…
És tard per a nosaltres?
«Un lloc en la Tribusfera» com un lloc en el paradís vol fer notar que per primera vegada en la història de la humanitat els xiquets i les xiquetes tenen accés al discurs públic i amb la seua veu tracten de fer veure als majors que aquest progrés egoista basat en la competitivitat està destruint la vida en el planeta. Greta és una d’elles, però no és l’única. Per açò és hora de fer una descoberta, és hora d’adonar-se que necessitem de la intuïció i la imaginació mestra de persones xiquetes que es fan preguntes incòmodes per tal de capgirar el rumb que els adults d’ara, xiquets d’abans, amb la nostra feblesa hem malfet.
Gràcies a xiquets i xiquetes com Greta fem conscient que la inclusió, la biodiversitat i la diferència enforteix la vida i que el que ha estat limitat és la nostra capacitat d’entendre que la naturalesa treballa sense sou, es comunica sense paraules i transmet coneixements vitals sense escoles. Que una persona no és menys que una altra perquè siga diferent, que un gat, un dofí, un arbre, o la mar no són menys que un humà pel fet que no treballen, parlen o estudien dintre del sistema que els humans hem construït per a creure en la nostra pròpia superioritat.
«Un lloc en la Tribusbera» és un projecte de falla processual i ecologista que valora la fortalesa de les falles com a societats tribals horitzontals i matriarcals, on tothom cuida dels xiquets i les xiquetes com si foren seus, on les decisions es prenen per consens, on el carrer sembla una aldea al camp, amb una tribu lliure, viva i feliç que rendeix homenatge a les deesses del foc una vegada a l’any.
«Un lloc en la Tribusfera» vol enfortir el coneixement sobre les eines tradicionals i els materials sostenibles de la terra, sobre la màgia del foc i el poder de la imaginació de les persones xicotetes i majors que lluiten per fer del món un lloc millor, un lloc per estimar, aprendre de debò i viure lliures sense por.
«Un lloc en la Tribusfera» vol posicionar a tota la comissió infantil davant la certitud que l’art col·lectiu és un vehicle il·limitat, incontenible i xamànic de cohesió i transformació social mitjançant el joc, el goig i la creació. On els adults atabalats podem assolir que amb ulls d’infantesa mai és tard per a imaginar de forma realista que som a temps de gaudir d’altra forma de viure, de lluitar de debò perquè tothom tinga en el futur un lloc en aquesta Tribusfera. Que la nostra llar és el nostre món.
Trementina Lux, València, juny 2019.
Title: «Un lloc en la Tribusfera» (A place in the Tribusphere)
A sustainable, procedural, art-therapy and shamanic child Falla monument, with 6 figures, seeds and little animals. Cultural association: Falla Ripalda Beneficència and Sant Ramon, year 2020. Included in the Federació de Falles I+E.
We live in the century of (new) technologies. The adult people we are diving in the mobile, working for a multinational’s salary and meritocracy. Boys and girls go to school to obtain regulated knowledge and them are hiding behind the phone by imitation when they want to be distracted. But there is a girl who is doing strike at school every Friday and who uses new technologies to call the first World Strike for Climate Change on planet Earth. His name is Greta, Greta Thunberg.
«Per ahí hi ha una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep? El tio Pep…» (Is there an old mat out there for the Falla of of Sant Josep? Uncle Pep…) It is the song with which the boys and girls asked for junk to burn before the nineteenth day of March, in the 19th century, before Fallas becomes an adult, classist, aesthetic, competitive and very polluting issue, before the poliespan killed the last valencian cardboard factory, a couple of years ago. The adults of this generation have lost the ancestral knowledge of our grandparents and grandmothers, we have academic titles to bore you, but we no longer know how to live without plastic, without a car, not even make fire with stones or plant a seed …
Is it late for us?
«Un lloc en the Tribusphere» as a place in paradise wants to point out that for the first time in the history of mankind boys and girls have access to public discourse and with their voice try to make older people see that this progress Selfish based on competitiveness is destroying life on the planet. Greta is one of them, but she is not the only one. That is why it is time to make a discovery, it is time to realize that we need the intuition and the master imagination of little people who ask awkward questions to reverse the direction that the adults of now, children of before, with our weakness we have battered.
Thanks to boys and girls like Greta, we are aware that inclusion, biodiversity and difference strengthens life. that the limitation lies in our ability to understand that nature works without pay, communicates without words and transmits vital knowledge without schools. That one person is not less than another because it is different. That a cat, a dolphin, a tree, or the sea are no less than a human being because they do not work, talk or study within the system that human beings have built with the goal of believing our own superiority.
«Un lloc en la Tribusfera» is a process and environmental project that values the strength of Fallas as horizontal and matriarchal tribal societies, where all people take care of boys and girls as if they were their own, where decisions are made by consensus, where the street looks like a village in the countryside with a free, alive and happy tribe that pays tribute to the goddesses of fire once a year.
«Un lloc en la Tribusfera» wants to strengthen knowledge about the traditional tools and sustainable materials of the earth, about the magic of fire and the power of the imagination of small and older people struggling to make the world a better place, A place to love, truly learn and live free without fear.
«Un lloc en la Tribusfera» wants to face up the children’s commission before the certainty that collective Art is an unlimited, unstoppable and shamanic vehicle of cohesion and social transformation through play, joy and creation. A place where older people use our childhood eyes to realistically imagine that we are in time to enjoy another way of life, which is never too late to make all people in the future have a place in this Tribusphere . Because our home is our world.
Trementina Lux, Valencia, June 2019.
LEMA: «Un lloc en la Tribusfera» (Un lugar en la Tribusfera)
Falla infantil sostenible, procesual, arteterapéutica y chamánica con 6 figuras, semillas y animalitos. Asociación cultural: Falla Ripalda Beneficència y Sant Ramon, ejercicio 2020. Incluida en la Federació de Falles I+E.
Vivimos en el siglo de las (nuevas) tecnologías. Las personas adultas andamos sumergidas en el móvil, en el trabajo a sueldo de las multinacionales, y la meritocracia. Los niños y las niñas van a la escuela para obtener conocimiento reglado y se esconden tras el móvil por imitación cuando quieren distraerse. Pero existe una niña que está haciendo huelga en la escuela todos los viernes y que utiliza las nuevas tecnologías para convocar la primera Huelga Mundial por el Cambio Climático en el planeta Tierra. Se llama Greta, Greta Thunberg.
«Per ahí hi ha una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep? El tio Pep…» (¿Hay por ahí alguna esterilla vieja para la Falla de San Josep? El tío Pep…) Es la canción con la que los niños y las niñas pedían trastos para quemar antes del día diecinueve de marzo, en el siglo XIX, antes de que las fallas fueron adultas, clasistas, estéticas, competitivas y muy contaminantes, antes de que el corcho matara la última fábrica de cartón, hace un par de años. Los adultos de esta generación hemos perdido el conocimiento ancestral de nuestros abuelos y abuelas, tenemos títulos académicos para aburrir pero ya no sabemos vivir sin plástico, sin coche, ni siquiera hacer fuego con piedras o plantar una semilla …
Es tarde para nosotros?
«Un lloc en la Tribusfera» como un lugar en el paraíso quiere hacer notar que por primera vez en la historia de la humanidad los niños y niñas tienen acceso al discurso público y con su voz tratan de hacer ver a las personas mayores que este progreso egoísta basado en la competitividad está destruyendo la vida en el planeta. Greta es una de ellas, pero no es la única. Por ello es hora de hacer un descubrimiento, es hora de darse cuenta de que necesitamos de la intuición y la imaginación maestra de personas chiquitinas que hacen preguntas incómodas para revertir el rumbo que los adulto@s de ahora, niñ@s de antes, con nuestra debilidad hemos maltrecho.
Gracias a niños y niñas como Greta hacemos consciente de que la inclusión, la biodiversidad y la diferencia fortalece la vida. que la limitación radica en nuestra capacidad para entender que la naturaleza trabaja sin sueldo, se comunica sin palabras y transmite conocimientos vitales sin escuelas. Que una persona no es menos que otra porque sea diferente. Que un gato, un delfín, un árbol, o el mar no son menos que un ser humano por el hecho de que no trabajen, hablen o estudien dentro del sistema que los seres humanos hemos construido con el objetivo de creernos nuestra propia superioridad.
«Un lloc en la Tribusfera» es un proyecto de falla procesual y ecologista que valora la fortaleza de las fallas como sociedades tribales horizontales y matriarcales, donde todas las personas cuidan de los niños y las niñas como si fueran suyas, donde las decisiones se toman por consenso, donde la calle se asemeja a una aldea en el campo con una tribu libre, viva y feliz que rinde homenaje a las diosas del fuego una vez al año.
«Un lloc en la Tribusfera» quiere fortalecer el conocimiento sobre las herramientas tradicionales y los materiales sostenibles de la tierra, sobre la magia del fuego y el poder de la imaginación de las personas pequeñas y mayores que luchan por hacer del mundo un lugar mejor, un lugar para amar, aprender de verdad y vivir libres sin miedo.
«Un lloc en la Tribusfera» quiere posicionar a toda la comisión infantil ante la certeza de que el arte colectivo es un vehículo ilimitado, incontenible y chamánico de cohesión y transformación social mediante el juego, el gozo y la creación. Un lugar en el que las personas mayores utilicemos nuestros ojos de la infancia para imaginar de forma realista que estamos a tiempo de disfrutar de otra forma de vivir, que nunca es tarde para lograr que todas las personas tengamos en el futuro un lugar en esta Tribusfera. Porque nuestro hogar es nuestro mundo.
Trementina Lux, Valencia, junio 2019.
There are no comments published yet.