Os escribo desde India. En India pasan muchas cosas increíbles que en breve os contaré.
Sin embargo, estos días en Valencia son fallas y he trabajado muy intensamente durante los últimos años como Delegada de Cultura (puede que durante casi veinte años) y Monumento (los dos últimos) de la Falla Ripalda Beneficència y San Ramon para llegar a este punto del camino. Yo a India con la miel en los labios, la Comisión por mérito propio a convertirse en la única Falla de Valencia que aglutina los dos Primeros premios de Falla Experimental 2016, y un primer y un segundo premio de Ingenio y Gracia. Nos convertimos en paradigma precisamente en el año en que se presenta la candidatura de la UNESCO y la fiesta de las Fallas postula seriamente a ser declarada Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad.
Si mi corazón está en India, en la plaza de mi barrio está mi cabeza, mi cuerpo y mi dedicación
Durante más de veinte años hemos vivido en Valencia un fiasco cultural continuado. Tal era la deriva institucional hacia la barbarie que incluso, o sobre todo, los colectivos más cultos, contaminados por la insidia generalizada y el populachismo termitero, consideraban las Fallas y su candidatura a Patrimonio Cultural Inmaterial como un auténtico insulto a la cultura, el patrimonio y por supuesto, la inteligencia.
Algunas personas, no muchas, pero suficientes, pese a la estigmatización sufrida, hemos creído siempre en el potencial cultural y asociativo de la fiesta, de sus gentes, de sus costumbres y sus manifestaciones artísticas, es decir las nuestras. Y hemos trabajado duro y a contra corriente por ponerlas en valor, hasta el día de hoy, en que los vientos cambian y por fin la sensatez pone las cosas en su lugar. Las razones que nos han llevado a ser herejes en el país del meninfotisme se anclan casi siempre en dos poderosísimas cuestiones que nos sitúan en un extraño limbo: una la emocional, aprendimos a amar la fiesta en nuestra infancia en lugar de irnos a esquiar, y dos, la académica y profesional, somos gente formada en las humanidades y la cultura en un mundo de tecnócratas.
Ahora, carta abierta a las personas responsables de JCF, a las autoridades competentes y al mundo de la cultura contra el etiquetaje de los premios y los premios mismos en el nuevo paradigma del S. XXI.
El año pasado, en RIBESAN, bajo la presidencia de Mamen Dobón, conseguimos firmar con Giovanni Nardin y continuar plantando infantil con Victor Valero. Realizamos un Llibret absolutamente innovador que se ha convertido en el primer Llibret-Jugat de la Historia de las Fallas y que pese a su transcendencia, jamás fue presentado a concurso alguno, el premio fue crearlo, compartirlo y disfrutarlo. Puedes leer el post sobre su gestación en «Volem fer falla».
Sin embargo, el año pasado, al acabar el ejercicio, las pugnas entre las etiquetas de lo «tradicional» y lo «experimental» dividían a las más de 200 personas que formamos la comisión. Personalmente sentí mucho asco por la esclavitud verbal y cognitiva a que los poderes nos someten, a como modulan, sin que nos apercibamos de ello, nuestra forma de percibir, y a como nos dividimos y enfrentamos por etiquetas ajenas al proceso creativo y a la experiencia vívida. ¿Cuántas comisiones se han segregado después de apostar por una propuesta «innovadora» o «tradicional»? ¿Es necesario provocar esta ridícula escisión entre personas que se aman y que tanto han aprendido a compartir? Para resolver esta dualidad diseñamos una encuesta de satisfacción «Imagina la teua falla ideal» © basada en la inclusión y valoración de aspectos importantes y tangibles, redactada con toda la intencionalidad que pueda imaginarse, para superar las ridículas y vacías palabras «tradicional» y «experimental».
¿Es experimental un Falla de madera o cartón plantada al Tombe con la que se puede interactuar? ¿Es tradicional una falla de poliespan plantada con grúa en la que se cobra entrada? ¿Nos quieran volver idiotas? La respuesta es sí, nos han querido volver idiotas.
La fallas que este año hemos plantado con Victor Valero y Giovanni Nardin han merecido ambas el Primer Premio de Falla Experimental de todas las categorías. Nos sentimos orgullos@s de que el trabajo, la dedicación la pasión y la profesionalidad se reconozcan, pero nuestra falla no es una Falla Experimental. Por decisión asamblearia nuestra Falla es nuestra «Falla Ideal», nuestra Falla imaginada y cumple los requisitos que a través de las encuestas de satisfacción nuestra Comisión planteó este año como reto creativo a los artistas, que entre perplejos, asombrados, agradecidos y contrariados, aceptaron.
Estas son las características de la «Falla Ideal» que nuestra Comisión eligió.
1. Que estiga feta amb materials no tòxics 71%
2. Que tinga sentit de l’humor 66%
3. Que tinga un bon acabat d’estructura, pintura i modelatge 62%
4. Que siga crítica 60%
5. Que permeta una bona cremà 54%
6. Que permeta una plantà al tombe, participativa 54%
7. Que la idea siga original i exclusiva 53%
8. Que tinga ninots 50%
9. Que permeta un projecte cultural anual 49%
10. Que siga bonica 44%
La Falla Ideal no es «Experimental» ni «Tradicional». Simplemente es Falla.
A través de las encuestas hemos establecido las bases de una alianza mútua basada en el desarrollo conjunto, la sostenibilidad y sobre todo la confianza, jamás en el binarismo y la dualidad punitiva «Tradicional» vs «Experimental», un etiquetaje ajeno a la creación que debe ser cuestionado como un mecanismo político al servicio de la distinción social y la jerarquía encubierta, como lo es el etiquetaje entre «Especial» (de alto presupuesto) y las subsiguientes secciones numeradas por criterios económicos, algo demasiado asumido generacionalmente y parecido a lo que sucede en India con el sistema de castas: una Falla de Sección 11 jamás podrá competir con una de Sección Especial… ¿Jamás? Ahora toca mover ficha a las instituciones y cuestionarse un modelo de premios, castigos y jerarquías absolutamente incongruente y desigual.
Para comprender el alcance de la problemática, de nuestra voluntad ccomo Comisión y de la línea de Gestión Cultural que estos días se manifiesta en la plaza, os dejo el artículo publicado en el excelente Llibret que han diseñado y maquetado mi querido Francisco Carsí Navarro y su colega Roberto Heredia, coordinado este año por Alejandro Lagarda, una publicación que también ha merecido el 20º Premio de la Generalitat Valenciana. Aprovecho para señalar que mi artículo es el único escrito por una mujer, y os invito al resto de mujeres valiosísimas de la Comisión a no dejar pasar la oportunidad de involucraros en años venideros en construir la historia que queda plantada y escrita, porque si algo es esta fiesta es horizontal, ancestral, femenina y matrilocal.
Mi enhorabuena desde India a los artistas por su dedicación, a Carlos Royal por su gestión, a la Directiva por su apoyo, al cuadro de honor por su magnífica representación y a toda la Comisión por ser la Millor Falla del Mon.
Sri Julia, TREMENTINA LUX.
Las imágenes son de Noelia y Alberto Gay. Gracias.
ARTÍCULO ÍNTEGRO
“Imagina la teua falla ideal” ©
Les Comissions Falleres, gestores del mecenatge democràtic sostenible.
Julia Navarro Coll © 2015
Delegada de Cultura i Monument de la Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon. Article publicat en el Llibret de 2016. 20º Premi de la Generalitat Valenciana. Tercer Millor llibret de la ciutat.
L’any passat, el dia 18 de març, mentre prenia un esmorzar de sèpia i Martini, recolzada sobre la barra del meu casal estava llegint el periòdic. Es tractava d’un suplement especial de falles publicat en un mitjà de comunicació local. En passar fulla, vaig veure a tota pàgina, a la dreta, un anunci que deia: “Per fi, fem fora les comissions”.
En vaig quedar bocadabada. Perquè no m’havia adonat que es tractava d’una publicitat de la banca, i pensava que es referia a les comissions falleres. Aquesta confusió va fer riure a les persones que tenia al costat, però a mi, que he treballat en mitjans de comunicació ficant publicitat res innocent a tota pàgina, en va donar que pensar. Vaig pensar que es tractava d’un missatge en clau del lobby econòmic, fart de que l’associacionisme valencià faller, és a dir el poble pla, tinga el poder sobre una festa que ells entenen únicament en termes de rendibilitat, i que va sent hora que les comissions, fotre’n el camp. Una idea que paradójicament, també les ments més alliberadores i progressistes dins de la festa, subscriuen. Quina paradoxa.
¿Estan les comissions en perill d’extinció? ¿Estan amenaçades? ¿O són una amenaça? Així que em vaig fer la següent pregunta: Quin és el paper de les Comissions Falleres en el paradigma del S.XXI?
Què entenem per “paradigma”?
Estem immersos en un profund canvi de paradigma, una nova cognició social compartida que afecta a la forma d’entendre i estructurar la realitat que ens envolta. En aquest segle XXI entrant, tenim ja suficient perspectiva històrica per a distingir entre un paradigma primigeni, humanista, anterior al S.XX, que ha evolucionat durant el S.XX cap al model actual que coneixem, insostenible i oposat a l’original. Les comissions tenim ara la missió de ser pioneres en la conformació d’un canvi de paradigma, un model evolucionat, basat en la sostenibilitat.
Abans del S.XX les falles, o les seues predecessores, succeeixen com un fenomen antropològic espontani. La demarcació és un eix vertebrador natural entre el territori i els seus habitants, es produeix un associacionisme basat en la proximitat territorial i la meta comuna: la renovació espiritual a través de la renovació material, desfer-se de l’excedent, celebrar la victòria sobre la mort, situar-se en conjunció amb la naturalesa, celebrar la vinguda de la primavera. Aquest paradigma horitzontal es fonamenta sobre la base d’un Ritual humà pagá, d’ordre matriarcal.
En el S.XX es produeix una creixent instrumentalització institucional del “Ritual Humà”, la demarcació comença a funcionar com a eix vertebrador artificial, com a aglutinant d’afinitats electives. Els processos de gentrificació exilien als habitants dels nuclis tradicionals substituint-los per habitants deshabituats a la festa. Les comissions, regulades i normalitzades comencen a comportar-se com a aparells ideològics al servei de l’estat reproduint dinàmiques religioses, militars i d’organització social basades en la distinció de classe, ètnia i gènere. Ja no es crema l’excedent, sinó que el que ha de cremar-se es veu obligat a respondre a les nocions de bellesa estètica, un col·lectiu autoritzat fabrica allò que ha de ser cremat pel poble i un col·lectiu “expert” ho autoritza com estèticament apropiat i ho premia, o ho reprova.
Es produeix, a més, el fenomen de la falla aparador: comissions i monuments que naixen com a reclam comercials per a atraure públic a nous barris o com a agents de distinció social, aglutinants de les classes altes. Les costoses fogueres estetiques possibiliten l’acceptació social compartida de que existeixen falles bones, dolentes, horroroses i especials. El bell amuntegament de material excedent que permet la renovació espiritual, ha deixat de ser acceptable, recognoscible, una falsa noció de tradició fixa i naturalitza el gust pel fast i la espectacularització de la festa.
Al llarg del segle XX, el ritual humà va sent substituït imperceptiblement per una ficció ritual basada en dinàmiques fortament codificades instrumentalitzades, normativitzades que subjecten a les persones a satisfer una demanda interioritzada en relació als seus sentiments, les seues accions i la seua cognició sobre la festa. Es tracta de la construcció mediàtica de costums que creen hàbits, i hàbits que creen lleis, un entramat de control social exercit des de dins, que aconsegueix el seu màxim exponent en el circ dels mitjans de comunicació, afirmant la validesa d’un status quo imperant basat en els diners, la fama i la bellesa canònica, a través de la espectacularització dels continguts. Finalment, aquest paradigma vertical s’organitza sobre la base d’un Fast urbà instrumentalitzat d’ordre patriarcal.
Una paradoxa que queda resumida en la següent gràfica:
| Paradigma primigeni matrilocal (Ant. S. XX) | Paradigma actual patriarcal (S. XX) |
| Sostenibilitat antropològica i cultural: Festa de barri. Visitants moderats benefactors. Integració entre l’ésser autòcton i el forà. Equilibri cultural basat en el coneixement i l’autenticitat experiencial directa, no intervinguda. | Insostenibilitat antropològica i cultural: Massificació festiva i massificació turística. Parasitació de la festa veïnal. Dissociació entre l’ésser autòcton i el forà. Efecte termiter. Hipertròfia sígnica per a consum de masses. Desequilibri cultural basat en la estereotipació mútua i l’experiència impostada. |
| Desenvolupament local sostenible: cura de l’àmbit veïnal. Reversió productiva.
|
Desenvolupament local insostenible.: Models d’explotació comercial sobredimensionats: més és menys, saturació de l’espai i la cognició. Efecte gallina dels ous d’or. |
| Sostenibilitat residual: materials de consum reutilitzables i necessaris. | Insostenibilitat residual: sobreabundància de materials de consum d’un sol ús. |
| Sostenibilitat conductual i associativa: associacionisme matrilocal, cooperació, solidaritat, desinhibició lúdica, cura mútua, el carrer segur. Sostenibilitat de l’espai públic. Dins és fora. | Insostenibilitat conductual i associativa: associacionisme patriarcal, competició ètic-estètica, presa abusiva de l’espai urbà. Els premis, les desfilades i les carpes. El carrer és molest i insegura. Insostenibilitat de l’espai públic, fora és fora, el dins no existeix. |
| Sostenibilitat Ritual: Cremà de materials en desús, renovació objectual anual, renovació espiritual anual, renovació dels vincles afectius i afirmació del jo en trànsit, fusió comunitària a través del ritu tribal.
|
Insostenibilitat Ritual: Cremà de materials generats ex-professe. Acumulació anual objectual, fiasco de l’experiència ritual, l’ego substitueix al jo en evolució, desvaloració de la vinculació tribal. |
| Sostenibilitat creativa: El “monument” respon a l’autenticitat de la seua funció renovadora, es participe i participa de la comunitat. | Insostenibilitat creativa: el “monument” manca de funció, és un encàrrec, és posat sota sospita. Atracció d’agents salvadors. |
| Sostenibilitat performativa: Actes lúdics integradors | Insostenibilitat performativa: Sobreactuació pública
|
Quin és el paper de les Comissions Falleres en el nou paradigma?
En el segle XXI les comissions posseeixen el repte, com a valedores de les dinàmiques soci-culturals i afectives, de promocionar un associacionisme conscient autogestionat de naturalesa horitzontal, equànime, compromés amb un futur digne i fortificat sobre la base de la solidaritat, l’autogestió i la sostenibilitat econòmica, cultural, ecològica i social. Per a açò serà necessari reprendre aspectes fonamentals del model originari i rescatar del model secundari les dinàmiques que permeten un creixement compartit, reinventant-les per a posar-les al servei d’un progrés humà fonamentat en l’acceptació, la fraternitat, la gratitud i la igualtat.
Tradició i modernitat han d’anar de la mà en una utopia centrada en l’harmonia i la pervivència essencial del ritu que ens permeta créixer com a éssers humans i llegar a les futures generacions un territori cohesionat, i una dinàmica mágica i festiva concorde al segle esdevenidor. Podríem dir que el repte d’aquest nou paradigma es basa en la liberalització del status quo imperant, i en la Ritualització sostenible d’un esdeveniment antropològic d’ordre matriarcal.
Les comissions, estructures actuals sobre les quals se fonamenta el que-fer festiu, poden i deuen actuar com a valedores de la responsabilitat social i garants de la sostenibilitat en els quatre àmbits essencials:
• Veïnal-Economia de barri: Model de sostenibilitat territorial, desenvolupament local.
• Activisme Artístic: Mecenatge democràtic, compromés, educat en la sensibilitat del nostre temps.
• Màgic-Ritual: Retorna a l’objecte i la festa la seua missió primigènia: renovació espiritual i matèrica. Catarsi col·lectiva.
• Social tradicional: Valorada de la cooperació, motor d’integració solidària, memòria i avantguarda unificades.
Per on començar?
Després d’aquesta reflexió, la pregunta sorgeix amb força. Molta és la creativitat que cal aportar, i cada persona, experta en el seu camp d’actuació, pugues i deu fer-ho allà on considere que pot liderar un canvi positiu per al conjunt de la societat. En aquest sentit i donada la meua formació artística, la proposta de començament, com a delegada de cultura de Ripalda Beneficència i Sant Ramon, se centra en l’activisme artístic, i en concret en el qual entenc com un necessari mecenatge democràtic, compromés, educat en la sensibilitat del nostre temps.
En 2015, durant la setmana de falles ens vam adonar que per a les persones de la comissió i les persones que ens visitaven, la “Quimera” de Giovanni Nardin, monument que plantem en la plaça, era una falla: a) Tradicional i arriscada; b) Experimental; o c) No era una falla… Havia de ser a o b o c? Transcorregut l’exercici em vaig proposar educar la mirada col·lectiva cap al foment d’un mecenatge democràtic sostenible amb l’objectiu de visibilitzar que l’etiquetatge mediàtic és reduccionista i que funciona com a motor de dualisme, divisió i intransigència. Quantes comissions no s’han fracturat pel dilema tradicional-experimental?
Les persones que creem, i tots i totes estem en disposició de crear, sabem que aquesta disjuntiva és inexistent quan s’atén al vertader procés creatiu i no tant al resultant del mateix, l’obra acabada. Tota obra es crea partint de la tradició (sense el “saber-fer” que ens ha sigut llegat no és possible fer) i aspira a posicionar-se en l’avantguarda, a ser una obra “mai feta” que responga exactament al Zeitgeist en què naix, és a dir al seu temps històric i estètic. Des de la responsabilitat d’aquesta delegació de cultura i sent coherent amb el canvi de paradigma que ens toca viure cal començar, sens dubte, per contribuir pedagògicament a superar el dualisme, al fet, que la estetització elitista de l’anterior manera de percebre la falla ens està encara sotmetent.
Primer, que la foguera pot no ser deixalla, sinó obra amb intencionalitat artística és un cosa que cal assumir de forma tàcitament irrenunciable dins de l’evolució de la falla. Segon, que una vegada arribats a aquest extrem tota obra és obra en virtut del seu procés de creació i no del residu final resultant, la capacitat transformadora del procés i de la peça, són coses que hem de començar a valorar. Tercer, que deu ser ja denunciat que els judicis de valor estètic mal enfocats encoratgen la desigualtat social i l’immobilisme artístic, restant-li valor al premi, quan el premi significa submissió. I quart, que la comissió pot i deu gaudir de la seua capacitat de convertir-se en agent impulsor del mecenatge democràtic sostenible, cultural i artísticament renovador. Perquè l’art que és art transforma a la persona i la forma de percebre el que li envolta. Assumir un paper actiu en aquesta construcció de la realitat d’índole artística, sostenible, lliure i igualitària, pot ser una prioritat per a les comissions, viscuda amb absoluta valentia.
Creació i recerca: les enquestes com a eines pedagògiques d’integració cognitiva
L’inici d’aquesta proposta naix amb la creació de tres enquestes. Dues enquestes de satisfacció i una tercera de visualització creativa que permeten a la comissió valorar el treball realitzat, el nivell d’implicació de les persones que ho han realitzat i l’adequació de tots dos paràmetres a les expectatives il·lusionant de la comissió com a col·lectiu humà heterogeni que es posa d’acord per a finançar i possibilitar una festa tant pròpia com compartida i sobretot, fortament identitària.
1. Enquestes de satisfacció
Les dues primeres enquestes generades persegueixen valorar la satisfacció amb el monument creat i la satisfacció amb l’artista, explicitant que obra i artista són coses diferents i posant l’accent en l’aspecte del procés de l’art i el compromís humà amb el mecenatge democràtic sostenible. Les enquestes de satisfacció valoren la relació vinculant, fent atractiu el coneixement mutu i explicitant com a finalitat el respecte, la compressió, l’evolució conjunta i la fortalesa del treball en equip. Els paràmetres de valoració de les enquestes de satisfacció inclouen un succint desglossament d’aspectes concrets objectius sobre el bon-fer bàsic, i una valoració general de contrast. La possible diferència quantitativa, entre ambdues qüestions, apel·la a aspectes subjectius no sempre verbalitzades, moltes vegades relacionats amb judicis de valor ètic- estètic.
Els paràmetres han sigut els següents:
Falles
• Originalitat i Adequació
• Ejecució
• Proporcions
• Satisfacció en la Plantà
• Resistencia a la intemperie
• Satisfacció en la cremà
• Pregunta de satisfacció general
Artistes
• Responsabilitat i compliment del contracte
• Nivell dímplicació amb la comissió
• Capacitat de treball
• Pregunta de Satisfacció general
2. Enquesta de visualització creativa: “Imagina la teua falla ideal”©
Per a donar cabuda als aspectes no verbalitzats s’ha creat una enquesta de naturalesa exploratòria que indaga en les prioritats fonamentals de la comissió a l’hora d’escollir un projecte artístic d’intervenció de l’espai públic urbà. Les prioritats del disseny de l’enquesta han pres en consideració que aquesta fora imaginativa i atractiva per a la comissió, que presentara un llenguatge heterogeni capaç d’arreplegar sensibilitats múltiples, amb epígrafs incloents, no binaris, i sobretot, que els resultats estimularen la creativitat, l’enginy, la llibertat d’execució de qui la va a dur a terme i que fora, en essència, artísticament assumible.
L’enquesta es dissenya amb vint-i-sis epígrafs, entre els quals han de ser triats per la persona usuària els deu més rellevants. L’últim d’ells permet la inclusió manual d’altres aspectes que no hagueren sigut arreplegats prèviament en els epígrafs i cal esmentar que en tots els casos l’opció “altra” va ser deixada en blanc.
Els vint-i-sis epígrafs són els següents.
• Que tinga sentit de l’humor
• Que la idea siga original i exclusiva
• Que estiga feta amb materials no tòxics
• Que siga bonica
• Que la seua tècnica i el seu discurs em sorprenga
• Que siga crítica
• Que em faça reflexionar
• Que siga gran i voluminosa
• Que parle del nostre barri i la nostra comissió
• Que siga arriscada
• Que permeta un projecte cultural anual
• Que tinga repercussió en premsa, ràdio i TV
• Que tinga ninots
• Que permeta una plantà al tombe, participativa
• Que siga diferent a les altres falles
• Que siga molt colorida
• Que siga una falla d’autor/a, compromesa
• Que s’adapte a la demarcació
• Que permeta una bona cremà
• Que aguante la pluja, el vent i el sol
• Que tinga un bon acabat d’estructura, pintura i modelatge
• Que explique històries
• Que tinga escenes i remat
• Que guanye premis
• Que siga molt conceptual
• Altra
Què fem amb els resultats?
En 2016, els resultats de les enquestes són valorats per a la renovació anual dels contractes. La posada en valor de la comissió com a agent que fomenta el mecenatge artístic, democràtic i sostenible es posa de manifest en la formulació d’una sèrie d’intencions pel que fa al projecte esdevenidor. Els deu epígrafs més rellevants, fruit del resultat de l’enquesta “Imagina la teua falla ideal”© formen part en 2016, de la relació contractual amb els artistes.
La pregunta és: açò suposa limitar la creativitat dels artistes? En absolut. Es tracta d’una direcció facultativa d’intencions, un marc clientelar en el qual l’artista pugua explorar els límits de la seua creativitat, dins de les premisses contractuals, del pressupost, les dimensions i els terminis d’execució previstos. No existeix l’activitat artística, el procés creatiu amb resultats tangibles, tal com l’entenem, sense mecenatge. El mecenatge sosté la creació de continguts i lidera els possibles de la festa. Si aconseguim un mecenatge compromés, sostenible, autogestionat i intel·ligent, l’experiència artística, màgica i ritual que d’aquesta interacció mútua es derive ens permetrà créixer i madurar conjuntament fins a límits insospitats, com a societat.
Així serà la falla de Ripalda Beneficència i Sant Ramon per al 2016-2017
Aquests són els resultats de la nostra enquesta, els deu epígrafs que ens fan sentir-nos especialment orgullosos i orgulloses de presentar en 2015-2016, al costat de Victor Valero i Giovanni Nardin, una proposta encaminada a aconseguir la sostenibilitat:
1. Que estiga feta amb materials no tòxics 71%
2. Que tinga sentit de l’humor 66%
3. Que tinga un bon acabat d’estructura, pintura i modelatge 62%
4. Que siga crítica 60%
5. Que permeta una bona cremà 54%
6. Que permeta una plantà al tombe, participativa 54%
7. Que la idea siga original i exclusiva 53%
8. Que tinga ninots 50%
9. Que permeta un projecte cultural anual 49%
10. Que siga bonica 44%
Cada any l’enquesta es renovarà i els epígrafs vius i actualitzats incrementaran el vincle amb la satisfacció, la qualitat i l’horitzontalitat en la gestió. Així que no us sorprengueu si en 2016 Ripalda Beneficència i Sant Ramon construeix la utopia de la falla sostenible. Per què som la millor falla del mon, amb els millors artistes del mon.
L’enquesta “Imagina la teua falla ideal”© es pot fer en totes les comissions que desitgen fer ús d’aquesta eina de coneixement mutu. Pots distribuir-la en la teua pròpia comissió i emplenar-la en línia còmodament en qualsevol dispositiu mòbil entrant en l’aplicació Typeform a través de l’enllaç: https://julia93.typeform.com/to/euklhv. Si la utilitzes i la difons, no oblides citar la font, perquè la idea original i el copyright és de Julia Navarro Coll. Si vols col·laborar amb l’estudi general que estic realitzant, pots emplenar-la adjuntant el teu mail per a rebre els resultats de la teua comissió o posar-te directament en contacte amb mi.
Gràcies.
Julia Navarro Coll © 2015
Delegada de Cultura i Monument de la Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon.
There are no comments published yet.